Des de 1430 se sap de l’existència d’una església dedicada a l’apòstol sant Bertomeu a Petrer. A ell se li van fer festes almenys des de 1616 i era considerat com el patró de facto del poble pels escassos pobladors cristians, tot i que no s’ha conservat cap vot de patronatge al seu nom.
Després de l’expulsió dels moriscos l’any 1609, Petrer va quedar quasi buit, sent repoblat principalment per immigrants de la Foia de Castalla. El 28 de juny de 1614 es va signar el primer vot de patronatge registrat a Petrer i fet a sant Bonifaci, màrtir, implorant-li protecció contra les tronades i la pedra. Des de llavors, Petrer té a sant Bonifaci com a patró, construint l’ermita l’any 1634.
Conta la llegenda, que el 7 d’octubre de 1630 va ser trobada darrere d’una paret a la sagristia de l’antiga església de sant Bertomeu la imatge de la Mare de Déu del Remei, amagada des de les revoltes morisques del segle anterior. Des de llavors, se li fa gran Festa a la principal devoció mariana dels petrerins, la benvolguda marideu.
L’altra gran devoció petrerina a principis del segle XIX és el Santíssim Crist de la Sang o Crist del Calvari, amb ermita pròpia des de 1674. Les tres devocions petrerines aniran representades per la Majordomia de Sant Bonifaci, la Confraria de la Mare de Déu i la Majordomia del Santíssim Crist, que porten imatges antigues dels seus sagrats titulars.