Diseño del blog

Desfilant a través de la Història

Comparsa Moros Viejos Comparsa Moros Viejos • sept 17, 2022

Desfilant a través de la Història

1821-2022

L’inici d’un viatge de dos-cents anys

Benvinguts siguen a este llarg viatge que hui emprenem. No espere vore una Entrada a l’ús, no espere eixa sumptuosa seqüència de files de gal·la i elegants caps d’esquadra a la que les comparses petrerines vos tenim acostumats. El que hui oferim els Moros Vells és un trajecte temporal de dos-cents anys, una pel·lícula en directe per recordar d’on venim, qui son els nostres companys de viatge i, sobre tot, qui som nosaltres: Què és ser Moro Vell. Posem-nos les ulleres de la Història i gaudim junts d’este seguici que, de ben segur, no el deixarà indiferent.

Sense música no hi ha Festa. Tots ho sabem, però cal insistir en la labor social i de promoció cultural de les nostres associacions musicals, gràcies a les quals comptem a les nostres comarques amb un patrimoni del que ens hem de sentir ben orgullosos. La música jugarà un paper fonamental en este viatge i, com no podia ser d’altra manera, serà una banda de música l’encarregada d’encapçalar-lo.


Sociedad Musical “Ruperto Chapí” de Villena

Fundada el 19 de maig de 1993, dirigida en l’actualitat per Juan Pedro Bernabé Poveda. Des de 1995, esta banda ens ha acompanyat a les nostres Entrades, sent la que més voltes ha aportat els seus sons a les nostres files amb 26 participacions. És per aquest motiu pel que ha estat triada per a obrir la desfilada interpretant les següents peces:

  • 91 festers: Marxa Mora de David Javaloyes i Palací del 2022. És un regal de la Comparsa de Moros Vells per a les comparses i la Festa de Petrer en el seu Bicentenari. La marxa, a mode de poema simfònic, fa un recorregut per les sensacions i emocions que es viuen a una Entrada de Moros i Cristians. Serà estrenada a l’inici de la Desfilada i la Banda la interpretarà fins el carrer Virrei Poveda.
  • Ben Al-Sahagui: Marxa Mora de Francisco Valor Llorens de 2005. Dedicada a Natxo Ferràndiz Briva, Abanderat Moro de 2005 de la Filà Guàrdia Jalifiana de Cocentaina. El nom fa referència a un cabdell islàmic contestà.Sociedad Musical “Ruperto Chapí” de Villena

Bloc I: 20 de maig de 1821

El Petrer de 1821 és un menut poble agrícola i alfarer d’uns 2.000 habitants. El dia a dia dels seus pobladors no s’ha vist massa alterat amb la instauració l’any anterior del sistema constitucional del Trienni Liberal i la vida continua amb la seua habitual tranquil·litat.

Les devocions d’un poble

Sant Bonifaci i el Santíssim Crist, cara a cara, al IV Centenari de Sant Bonifaci (2014)

Des de 1430 se sap de l’existència d’una església dedicada a l’apòstol sant Bertomeu a Petrer. A ell se li van fer festes almenys des de 1616 i era considerat com el patró de facto del poble pels escassos pobladors cristians, tot i que no s’ha conservat cap vot de patronatge al seu nom. 

Després de l’expulsió dels moriscos l’any 1609, Petrer va quedar quasi buit, sent repoblat principalment per immigrants de la Foia de Castalla. El 28 de juny de 1614 es va signar el primer vot de patronatge registrat a Petrer i fet a sant Bonifaci, màrtir, implorant-li protecció contra les tronades i la pedra. Des de llavors, Petrer té a sant Bonifaci com a patró, construint l’ermita l’any 1634. 

Conta la llegenda, que el 7 d’octubre de 1630 va ser trobada darrere d’una paret a la sagristia de l’antiga església de sant Bertomeu la imatge de la Mare de Déu del Remei, amagada des de les revoltes morisques del segle anterior. Des de llavors, se li fa gran Festa a la principal devoció mariana dels petrerins, la benvolguda marideu. 

L’altra gran devoció petrerina a principis del segle XIX és el Santíssim Crist de la Sang o Crist del Calvari, amb ermita pròpia des de 1674. Les tres devocions petrerines aniran representades per la Majordomia de Sant Bonifaci, la Confraria de la Mare de Déu i la Majordomia del Santíssim Crist, que porten imatges antigues dels seus sagrats titulars.

Petrer en Festes

El calendari festiu petrerí de les primeries del segle XIX girava al voltant de quatre esdeveniments: les festes de sant Bonifaci el mes de maig, les del Crist entre juny i juliol, les de sant Bertomeu a finals d’agost i les de la Mare de Déu en octubre.

Les festes populars se celebraven amb actes religiosos, ús de pólvora i actes cívics, com desfilades de Nanos i Gegants i les tradicionals “Dansaes”. El grup petrerí “Gent de Nanos” (que participen anualment a les festes del Corpus Christi, del Crist i de la Mare de Déu) i el Grup de Danses del Pinós representen esta vesprada aquelles tradicionals celebracions valencianes.

L’origen dels Moros i els Cristians

El diumenge, 20 de maig de 1821, el poble de Petrer va reunir-se a l’ermita de sant Bonifaci per iniciar una renovació de les seues tradicionals festes. Van ser 91 els petrerins que fundaren dos comparses, una de moros i una de cristians, per a prendre part a les festes de 1822. A més d’acordar com s’havien de celebrar les festes, es trien els noms dels primers càrrecs festers: Bartolomé Brotons com a Capità Moro, Pascual Cortés com a Alferes Moro, Vicente Corbí com a Capità Cristià i Luís Bartolomé Rico com a Alferes Cristià. Esta vesprada recreem aquella jornada de fa dos-cents anys a la que 91 pioners ens van donar origen, representant els petrerins de l’època i el propi acte desenvolupat a la Ermita de sant Bonifaci.

Bloc II: 1822-1836

Des de la fundació de la Comparsa de Moros i fins l’any 1950, vam ser els únics components del bàndol moro amb l’excepció del bienni 1928-1929. Durant estos anys l’estructura militar de les nostres desfilades era molt més evident que en l’actualitat. Inicia este segon bloc una fotografia de la comparsa a tamany natural de l’any 1923.

Símbols de la Comparsa

La Comparsa el 1876

Després dels càrrecs de 1822 i 1823 no tenim constància dels noms de més capitans ni abanderats fins el 1876. Eixe any, Pablo Montesinos Amat va ser el Capità de la comparsa de Moros, mentre que Higinio Verdú Máñez va ostentar el càrrec d’Alferes. El Capità és l’encarregat d’encapçalar la Comparsa a sobre del seu cavall. Darrere d’ell, el Cap d’Esquadra dirigeix els festers que desfilen tots junts en un batalló la segona fila del qual el formen quatre moros amb cavallets de cartó. Al final de la Comparsa, davant de la Banda, desfila l’Alferes amb la Bandera de la Comparsa. Membres de les files Blancs, Emirs, Kadirs, Damasquinos i Omeies, a més de quatre membres de la filà Al-Qadims, son els encarregats de representar els comparsistes de 1876.


Asociación Musical “San Antón” d’Elda

Fundada l’any 2005, ens acompanya a les Entrades, Retretes, Entraetes i altres actes des de 2010. En aquesta Desfilada interpretaran:

  • Zacatecas: Marxa Militar mexicana de Genaro Codina de 1892 basada en una lletra de Salvador Sifuentes de 1882. És una marxa molt popular a Mèxic, on es considera com un segon himne nacional. Va popularitzar-se internacionalment degut a la Revolució Mexicana (1910-1928).
  • Unter dem Doppeladler (Sota l’Àguila Doble): Marxa Militar de Josef Franz Wagner de 1893. És tracta d’una marxa d’origen austríac que va ser molt popular al repertori de les nostres bandes i encara s’interpreta assíduament a algunes poblacions moro-cristianes.
  • Le Triomphe!: Marxa Militar del francés Francis Popy escrita al voltant de 1901. Està documentada la interpretació d’aquesta marxa a les festes de Moros i Cristians d’Alcoi l’any 1915 i consta que va ser una marxa molt popular entre les bandes de les nostres comarques per eixos anys.
  • Bailén: Marxa Militar d’Emilio Cebrián Ruiz (1900-1943). Marxa molt popular que els més majors potser recordaran per haver estat interpretada assíduament amb la Comparsa del Terç de Flandes a mitjans del segle XX.

Capitanies anteriors a 1936

10 capitanies anteriors a 1936 estan representades en este desfile. Per consultar el nom dels càrrecs festers i de qui els representa clique aquest enllaç.

La Comparsa el 1905

Trinitario Poveda Brotons va ser el Capità Moro de 1905 i, per tant, l’encarregat d’obrir la marxa de la Comparsa. Darrere d’ell, el Cap d’Esquadra seguit dels comparsistes en batalló, representats per membres de les files Blancs, Emirs, Kadirs, Damasquinos i Omeies. Poques diferències respecte als anys anteriors, excepte una: En lloc del tradicional alferes, és una dona l’encarregada de portar la Bandera de la Comparsa: Ramona Garcia Brotons. És 13 de maig de 1905 i el poble de Petrer acaba de ser testimoni del naixement de la figura de l’Abanderada.

Societat Filharmònica Unió Musical d’Agost

Fundada el 1895, va ser la nostra banda oficial entre 1949 i 1952 i, posteriorment, va participar amb nosaltres els anys 1966-1968 i 1997-2004. Hui ens oferiran els següents pasdobles, tots anteriors a 1936:

  • Amparito Roca: Pasdoble del català Jaume Teixidor de l’any 1925, quan era director de la Banda de Carlet. És l’himne no oficial de les Festes de Santa Tecla de Tarragona. Serà interpretat a l’inici de la Desfilada.
  • El Abanico: Clàssic pasdoble de l’il·licità Alfredo Javaloyes de l’any 1910. Sonarà al primer tram del carrer Príncep d’Astúries.
  • Agüero: Pasdoble de 1925 de José Franco Ribate dedicat al torero basc Martín Agüero Ereño. La Banda l’interpretarà durant el segon tram del carrer Príncep d’Astúries i el primer de Virrei Poveda.
  • La Entrada: Pasdoble de 1922 de Quintín Esquembre dedicat a l’Entrada de Moros i Cristians de Villena i que, anualment, interpreta la Banda Municipal de la localitat la vesprada del 5 de setembre. Començarà a sonar al carrer del Virrei Poveda fins la Plaça d’Espanya.
  • ¡¡¡Churumbelerías!!!: Popular pasdoble d’Emilio Cebrián Ruiz de 1934. Serà interpretat des de la Plaça Espanya fins a la seu de la Unió Musical aproximadament.
  • Tomàs Ferrús: Pasdoble de 1929 de Godofredo Garrigues dedicat a la seua dona, Maria Tomàs Ferrús. És el pasdoble triat per acabar la Desfilada d’este Bloc.

Comparses Desaparegudes

  • Cristians: Fundada el 20 de maig de 1821. Poc se sap d’esta Comparsa, però podem suposar que, d’igual manera que altres comparses de Cristians fundades per aquells anys (Saix al voltant de 1838 o Villena al voltant de 1843) vestirien l’uniforme “de passeig” o de “llaurador” negre amb bicorni, com el que actualment vist la Comparsa “la Antigua” de Cabdet, un membre de la qual ha estat convidar per representar la Comparsa de Cristians de Petrer, desapareguda al voltant de 1830.
  • Romans: La Comparsa de Romans va ser fundada al voltant de 1830 i era, junt amb la de Moros, l’única que existia el 1858. A Villena va existir-ne una semblant (1857-1949) que va evolucionar fins a l’actual Comparsa de Almogávares. També a Biar va existir-ne una fundada el 1841 i que, en l’actualitat, és la Filà de Blavets (des de 1969). A Elda també existia una Comparsa de Romans el 1877. També a Alcoi va haver una Filà de Romans des d’abans de 1839 fins la dècada de 1880, el tratge de la qual va ser recreat pel Museu Alcoià de la Festa l’any 2006, recreació que ens han cedit amablement per representar els Romans de Petrer, desapareguts la dècada de 1860.
  • Catalana: També coneguda com a “Gorrits”, fundada el 1875 per partidaris del carlisme i desapareguda el 1887. Va existir-ne una semblant a Bocairent (1860-1873), Elda (1877) i encara existix a la Vila Joiosa, fundada abans de 1876. A Alcoi va existir des de 1897 i fins el 1903 una filà de Voluntaris Catalans i, entre 1840 i 1882, una filà de Sometent (policia rural catalana). El tratge del Sometent va ser també recreat pel Museu Alcoià de la Festa l’any 2006 i també ha estat cedit.
  • Garibaldins: Fundada per liberals petrerins el 1876 a imitació de l’homònima de Saix i desapareguda el 1890. També van existir a Alcoi.
  • Turcs: El 1927 va tindre lloc una escissió al sí de la Comparsa de Moros degut a un conflicte per ostentar la Bandera. Fruit d’aquella escissió va fundar-se la Comparsa de Turcs, que solament va desfilar els anys 1928 i 1929. La Comparsa de Turcos de Saix, fundada el 1920, serà l’encarregada de representar la desapareguda comparsa petrerina amb el seu tratge fundacional.

Homenatge al Tio Pajuso i la Tia Ramona

José Brotons Galiano, “el Tio Pajuso”, va ser un històric president de la Comparsa de Moros abans de la Guerra Civil. Amb un caràcter fort i sempre defenent la tradició de la Festa, no es poden entendre els Moros i Cristians de Petrer sense figures com ell. Per altra banda, Ramona Garcia Brotons, “la Tia Ramona”, va brodar el seu nom amb lletres d’or a la Història de Petrer en ser, l’any 1905, la primera Abanderada de la Festa, instituint una tradició i una figura que son símbols indiscutibles de la naturalesa festera petrerina. El Tio Pajuso i la Tia Ramona son els personatges històrics més vius a l’imaginari dels Moros Vells i no podíem no fer-los un sentit homenatge en aquesta Desfilada Commemorativa.

Bloc III: 1940-1973

Després de la dolorosa pausa de la Guerra Civil, els Moros i Cristians van tornar als carrers de Petrer el 12 de maig de 1940 amb tres comparses: els Cavallers de Flandes (actual Terç de Flandes), els Estudiants i els Moros. Els Mariners van reincorporar-se a partir de 1941. Va ser esta una etapa de canvis, com la substitució dels tradicionals i marxes militars per les marxes mores que encara en l’actualitat ens acompanyen a les Entrades. Amb l’aparició dels Moros Marroquins (Moros Nous) el 1951, l’antiga Comparsa de Moros canvia el seu nom pel de Comparsa de Árabes Damasquinos.

Símbols de la Comparsa

Tres son les banderes que es van beneir en este període. La primera d’elles el 12 de maig de 1942, després de l’Entrada de Bandes, la segona el 1956 i la tercera, donada per Marino Rico, beneïda el 29 de març de 1970, el mateix dia de la inauguració del local social de la Comparsa.

El 1965 va confeccionar-se una nova farola, basada en el disseny de l’escut oficial de la Comparsa realitzat l’any anterior per l’alcoià Luis Solbes.

Capitania del segle XX i Capitanies 1940-1957

Era tradició de mitjans del segle XX l’existència d’una capa, propietat de la Comparsa, que els capitans es passaven l’últim dia de Festes i que es va convertir en tot un símbol del càrrec. Una de les capes confeccionades, en concret la confeccionada els anys 50, és la que porta el Capità que obri aquesta secció de la Desfilada. També els vestits de les abanderades i rodelles van anat fent-se més ostentosos amb l’evolució de la societat d’estos anys. A més, des de 1943, tant l’Abanderada com la Rodella van passar a desfilar al capdavant de la Comparsa a les Entrades, junt amb el Capità.

15 capitanies del període 1940-1957 estan representades en este Desfile. Per consultar el nom dels càrrecs festers i de qui els representa clique aquest enllaç.

Filà Cremats

Les esquadres de Negres van aparèixer per primera volta a Alcoi la dècada de 1910. Poc a poc van anar expandint-se a altres poblacions festeres: Bocairent el 1932, Villena el 1939, Elda el 1945... A Petrer, la primera formació d’aquestes característiques va ser la Filà de Moros Negres, apareguda al sí dels Árabes Damasquinos a les festes de 1951. Aquesta filà va desfilar per última vegada l’any 1969. Tot i això, l’impacte causat pels Negres va crear escola i el 1962, la filà d’Evaristo Pla “el Tio Rollero” va decidir desfilar a l’Entrada amb la cara pintada de marró, la qual cosa va crear un gran impacte. Satisfets amb l’efecte causat, van decidir fundar la Filà Cremats, la primera amb entitat pròpia dins la Comparsa i la més veterana de les que hi perduren. Poc a poc, altres grups de festers van seguir l’exemple i fundar altres files: Blancs el 1964, Emirs el 1966, Sultans el 1967 (Desapareguda), Califes el 1968 (També desapareguda), Kadirs el 1970 o Jeques el 1971. La Filà Cremats desfila com a veterana de la Comparsa per representar la figura de la Filà, tan important en l’actualitat en la nostra organització.

Ateneo Musical “Maestro Gilabert” d’Asp

Fundada l’any 1825 ha tingut altres noms com “Nostra Senyora de la Puríssima Concepció” i “Arte Musical”. Va ser la nostra oficial entre 1940 i 1943, entre 1945 i 1947 i els anys 1953 i 1954. El gènere de la marxa mora va aparèixer la dècada de 1900 i la benvolguda banda d’Asp ens oferirà una selecció de peces antigues del gènere:

  • Paso a la Cábila: Marxa mora de l’ontinyentí Rafael Martínez Valls de l’any 1917. Va ser una marxa molt popular fins els anys 40, tant que va ser la primera que va sonar en la recuperació dels Moros i Cristians a Elda l’any 1945. Sonarà des de l’Arrancada fins el final del carrer de Jaume I.
  • Buscant un Bort: Marxa Mora del contestà Gustavo Pascual Falcó de 1945 dedicada a la Filà Berebers “Borts” de Cocentaina. Pascual, compositor de Paquito el Xocolatero, va renovar el concepte de marxa mora, influint de manera determinant en l’evolució posterior del gènere. Sonarà el primer tram del carrer de Príncep d’Astúries.
  • No ho faré més: Marxa Mora de l’alcoià Vicent Català Pérez de l’any 1949. La Banda la interpretarà, aproximadament, des de l’Avinguda de Felip V fins el carrer del Virrei Poveda i de nou al final de Leopoldo Pardines fins al final del recorregut.
  • El Ball del Moret-Un Moret Plorant: Marxa Mora de Gustavo Pascual Falcó de l’any 1943. Serà interpretada des del carrer del Virrei Poveda fins la Plaça d’Espanya.
  • Moros Españoles: Popular Marxa Mora del compositor de Novetlè José Pérez Ballester de l’any 1944 dedicada a la Comparsa Moros Espanyols d’Ontinyent i escrita originalment com a pasdoble. Sonarà al carrer de Leopoldo Pardines.

Capitanies 1958-1973

15 capitanies del període 1958-1973 estan representades en este Desfile. Per consultar el nom dels càrrecs festers i de qui els representa clique aquest enllaç.

Filà “Negras”

La participació de dones a la Festa està documentada des de el segle XIX amb la figura de les cantineres que acompanyaven l’Alferes. Amb la innovació de la Tia Ramona de 1905, l’Abanderada va passar a ser la figura femenina festera per antonomàsia. Tot i això, les dones no podien ser festeres de dret, almenys en general, ja que l’any 1944 consta el nom de Matilde Bernabé com a sòcia de la Comparsa. Era, clar, una excepció: La Festa era, fonamentalment, cosa d’homes. Un grup de valentes dones, contràries a aquesta concepció masclista dels Moros i Cristians, van fer una gran passa l’any 1962 en fundar la primera filà femenina de Petrer. Es tracta de la Filà de “Negras”, que va desfilar als Árabes Damasquinos entre 1962 i 1970, passant després a la Comparsa de Moros Marroquins (Moros Nous). Més de cinquanta anys després, les Negres tornen a la seua antiga Comparsa per rememorar la seua gran fita. Van haver de lluitar moltíssim per fer-se respectar i hui desfilen en solitari, com assoles van estar als seus primers anys.

Unió Musical “L’Artística” de Novelda

La Unió Musical “L’Artística” de Novelda afona les seues arrels l’any 1840 i esta vesprada ens acompanya per primera volta, almenys que tinguem constància. Interpretarà marxes mores dels anys 1950, dècada a la qual fan la seua aparició grans compositors molt influents als anys posteriors.

  • El Moro del Sinc: Marxa Mora del compositor de Vilallonga Rafael Giner Estruch, escrita l’any 1954. El títol fa referència a l’alcoià Barranc del Sinc. S’interpretarà a l’arrancada de la Desfilada i, de nou, al final del recorregut.
  • Llanero i President: Marxa Mora de José Albero Francés de 1955 dedicada a Francisco Agulló, primer tro de la Filà Llana d’Alcoi. Sonarà al llarg del carrer del Príncep d’Astúries.
  • El Negro Sansón: Marxa Mora del contestà Miguel Picó Biosca de 1954. Serà interpretada al carrer del Virrei Poveda i fins a la Plaça d’Espanya.
  • Guàrdia Jalifiana: Marxa Mora del contestà José Pérez Vilaplana de 1957 dedicada a la Filà Guàrdia Jalifiana “Sahorins” de Cocentaina. Sonarà des de la Plaça Espanya fins al final del carrer de Leopoldo Pardines.

Bloc Femení

L’esforç i la valentia de les “Negras” va donar els seus fruits i el 1972 va fundar-se la Filà Zairenyes que va seguir la senda marcada per les Negres. Aquesta històrica filà damasquina va desfilar fins l’any 1978 i també torna hui als carrers de Petrer després de tants anys. Negres i Zairenyes van obrir un camí que prompte va ser transitat per moltes més dones valentes i lluitadores. El 1978 els estatuts de la Unió de Festejos limitava a una el nombre de files femenines per Comparsa. Amb la desaparició de les Zairenyes ja en van ser tres les que es van presentar i, per sorteig, van ser triades les Saudites. No obstant, el 1979 van ser autoritzades també les altres dos: Alaínas i Maoríes. El tratge oficial femení va aprovar-se l’any 1983, sent modificada la camisa el 1999. Les quatres files desfilen juntes en bloc amb els dos dissenys representant la triomfal irrupció de les dones festeres, posant punt i final a una absència injusta que no tenia lloc en una Festa, la de Moros i Cristians, que és i ha de ser de tots i de totes.


Asociación Músico-Cultural Eldense “Santa Cecilia” d’Elda

Documentada ja el 1822, tot i haver patit diverses escissions i canvis de nom al llarg de la seua història. Va ser la nostra banda oficial l’any 1905 i, quasi un segle després, va tornar a acompanyar-nos el 1997. La banda que acompanya les nostres pioneres interpretarà les següents marxes:

  • Voluntat de Fer: Marxa Mora del contestà José Pérez Vilaplana de 1968, Segon Premi al 5é Concurs de Música Festera d’Alcoi. Serà interpretada a l’inici de la Desfilada.
  • El Kàbila: Marxa Mora de José María Ferrero Pastor dedicada a la Comparsa Kàbiles d’Ontinyent l’any 1965. Sonarà durant el primer tram del carrer del Príncep d’Astúries i des de la Plaça d’Espanya fins la seu de la Unió Musical.
  • Als Berebers: Marxa Mora de José Pérez Vilaplana dedicada a la Filà Berebers “Borts” de Cocentaina el 1972, 2n Premi al Concurs de Música Festera de Villena. La secció abans del forte final està escrita a mode de rèquiem per la malaltia de la mare de l’autor. Sonarà al final de Príncep d’Astúries i al carrer del Virrei Poveda.
  • Ximo: Mítica Marxa Mora de l’ontinyentí José María Ferrero Pastor, dedicada a Joaquín Sanz i estrenada el 27 d'agost de 1964. En l'actualitat és l'himne oficiós d’Ontinyent i s’interpreta per totes les bandes a l’inici dels Moros i Cristians de la ciutat del Clariano. Serà interpretada des del carrer del Virrei Poveda fins a la Plaça d’Espanya.
  • El President: Marxa Mora de Miguel Picó Biosca dedicada a un fester de la Filà Manta Roja de Cocentaina el 1971. Sonarà des del final del carrer de Leopoldo Pardines fins al final del recorregut.

Tanca aquest bloc una carrossa amb veterans de la Comparsa.

Bloc IV: Des de 1974

El 6 de desembre de 1974 la Comparsa va aprovar abandonar el nom d’Árabes Damasquinos i adoptar oficialment el nom pel que era coneguda per tots els petrerins: Comparsa de Moros Vells. Pocs anys després, els Moros Marroquins van fer el mateix i van oficialitzar el seu nom popular de Moros Nous.

Símbols de la Comparsa

Obrin aquest darrer bloc les banderes de 1985, donada per Evaristo Pla i beneïda el 24 de març d’aquell any, i la de 2001, donada per la família Román. Segueixen les faroles de 2012 (donada per la Filà Batutes i el metal·lista Rafa Villena) i 2015.

La Nostra Música

Al llarg de la nostra història tenim identificades un total de 36 formacions musicals que ens han acompanyat amb el seu treball i la seua dedicació. La llista completa d’estes formacions pot consultar-se clicant aquest enllaç. Les distintes formacions han estat convidades a acompanyar-nos esta vesprada i, encara que no totes han pogut acudir-hi, se’ns presenta aquest bloc format per les banderes i estendards de 25 d’elles, per a les que demanem el més fort dels aplaudiments a tots vostès, doncs sense elles res no podríem fer.


Colla dels Moros Vells de Petrer

Des de l’any 2005, la Comparsa de Moros Vells tenim l’orgull de comptar amb una formació musical pròpia, formada per membres i que ens acompanyen a les Entrades tots els anys, així com altres actes. La Colla actua també anualment a altres poblacions, passejant amb orgull el nom dels Moros Vells per tota la geografia festera. Esta vesprada alternaran les marxes mores Xavier el Coixo (J.R. Pascual i J. Iborra, 1988) i Als Moros Vells (J. Ripoll, 1994).

Els “altres Moros Vells”

El 27 de novembre de 2010 va celebrar-se a Villena el primer Congrés Nacional de Moros Vells i Fundadors. Des de llavors s’han celebrat estos encontres amb una periodicitat triennal. Els Moros Vells de Petrer vam ser els amfitrions del III Congrés l’any 2016 i, en l’actualitat, els membres son, a més de nosaltres, els Moros Vells de Banyeres, Moros Vells de Castalla, Moros de Sax, Moros Viejos de Villena, Moros de Caudete, Moros Realistas i Moros Marroquíes d’Elda, Moros Vells Tuareg de Crevillent i els Moros Vells d’Agost.

En esta vesprada tan especial no podíem no convidar a estes comparses germanes, però hem volgut fer extensiva la invitació a totes les poblacions que celebren Moros i Cristians per a que foren representades per la seua formació degana al bàndol moro. En total hi participen hui amb nosaltres un total de 70 formacions festeres d’altres poblacions arribades de terres valencianes, murcianes, manxegues i andaluses. Poden consultar la llista completa de les comparses i filaes participants clicant aquest enllaç.

Colla dels Moros Nous de Petrer

Fundada l’any 2000, és part de la benvolguda Comparsa de Moros Nous de Petrer, a la que acompanya anualment a les Festes. A més, i a l’igual que la nostra Colla, llueix orgullosament el nom dels Moros Nous i el de Petrer a les distintes poblacions on actua al llarg de l’any. Esta vesprada interpretarà per a les comparses convidades les marxes mores Moros Españoles (J. Pérez, 1944), Habibi (A. Anduix, 1989) i Aligeabà-Spyros (V. Pérez, 1998).

Fanfarria Zíngara d’Elda

Si la relació amb les comparses del Congrés és estreta, la que mantenim amb la Comparsa de Zíngaros d’Elda no ho és menys. Tanta estima ens tenim i tan estreta és la nostra relació, que no podíem deixar de comptar per a la Desfilada de hui amb la popular Fanfarria Zíngara, fundada l’any 2000, i que interpretarà les marxes mores Moros Españoles (J. Pérez, 1944) i Sisco (D. Ferrero, 1987).

La Festa de Petrer: les Comparses

Els Moros Vells no seríem res sense les Comparses amb les que tenim l’honor de compartir cada any la Festa. Les comparses petrerines participen en aquesta Desfilada amb les seues Capitanies de l’any 2020/22 lluint els uniformes oficials i amb el següent ordre:

  • Estudiants: Fundada l’any 1930 prenent l’exemple de la comparsa homònima de Villena. Els càrrecs festers son José Manuel Rubio Medina (Capità), Marina González Corbí (Abanderada) i Martina Carrillo Corbí (Rodella).
  • Llauradors: Fundada el 1946 també seguint l’exemple dels Llauradors de Villena. Els càrrecs son Adrián Agulló Talaya (Capità), Vanesa Mira Caballero (Abanderada) i Sandra Marín Guerra (Rodella).
  • Biscaïns: Fundada al voltant de 1845, va canviar el seu nom pel de Biscaïns-Artillers i va desaparèixer el 1930, tornant definitivament el 1957. Càrrecs festers: Pepe Ángel Mira (Capità), Patricia Ángel Mira (Abanderada) i Emma Suárez Navarro (Rodella)
  • Marinos: Fundada el 1896. Els càrrecs festers son Óscar Amorós Navarrete (Capità), Laura Amorós Navarrete (Abanderada) i Ada Salazar Navarrete (Rodella).
  • Terç de Flandes: Fundada el 1879. És la comparsa amb la que compartim cada cinc anys la Mitja Festa. Els càrrecs festers son Alejandro Verdú Abad (Capità), Sandra Andreu Juan (Abanderada) i Vega Valverde Díaz (Rodella)

Unió Musical de Petrer

Les comparses cristianes de Petrer aniran acompanyades per la banda degana de Petrer, fundada el 1905 com a fusió de les dues bandes existents. Ens ha acompanyat els anys 1975, 1983 i 1984 i interpretaran les següents peces:

  • Mai-Sabel: Marxa Cristiana del contestà Francisco Valor Llorens escrita per a la Bandera Cristiana de la Filà Cavalleria Ministerial de Cocentaina l’any 2010. Sonarà a l’inici de la Desfilada fins al final del carrer Jaume I i des del de Brigadier Algarra fins a l’encreuament de Leopoldo Pardines i País Valencià.
  • L’Ambaixador Cristià: Icònica marxa cristiana de l’alcoià Rafael Mullor Grau escrita l’any 1982 i que va marcar un abans i un després al gènere. S’interpretarà al carrer Príncep d’Astúries i al final de Leopoldo Pardines per acabar la Desfilada.
  • Cristians de Petrer: Marxa Cristiana de l’alcoià José María Valls Satorres dedicada al bàndol cristià de Petrer l’any 1996. Sonarà al final del carrer del Príncep d’Astúries i al carrer del Virrei Poveda.

El bàndol moro de Petrer està format per:

  • Berberiscos: Fundada el 1976, la més jove de la Festa. Els càrrecs festers son Moisés Jover Iborra (Capità), Carmen Reig García (Abanderada) i Noelia Reig Ortiz (Rodella).
  • Moros Fronterizos: Fundada el 1972. El nom fa referència al popular barri de la Frontera. Els càrrecs festers son Adrián Arenas Márquez (Capità), Yolanda Márquez Juan (Abanderada) i Eva Mira Molina (Rodela)
  • Moros Nous: Fundada després de les Festes de 1949, desfila per primera volta el 1951. Càrrecs festers: Joaquín Rico Martínez (Capità), Almudena Rico Martínez (Abanderada) i Irene Carbonell Ortuño (Rodella).
  • Moros Beduïns: Fundada el 1963. Càrrecs festers: José Payá Brotons (Capità), María Teresa Payá Brotons (Abanderada) i Nerea Tortosa Payá (Rodella)
  • Moros Vells: La nostra comparsa estarà representada per la capitanía de l’any 2023: Juan Serrano Planelles (Capità), Paloma Esteve Serrano (Abanderada) i Eva Serrano Camarasa (Rodella).

Associació Musical “Verge del Remei” de Petrer

Fundada l’any 1989 ens ha acompanyat l’any 1994 i el 1999, tot i que mantenim una relació molt estreta, motiu pel qual va ser la banda encarregada de gravar el nostre CD “Som Moros Vells”, així com d’acompanyar-nos a la major part dels actes del Bicentenari, entre ells l’estrena del pasdoble “20 de mayo” del seu component José Ángel Carmona Parra. Hui interpretarà les marxes:

  • Embajador Moro: Marxa Mora de Daniel Ferrero Silvage de l’any 1997, escrita per al Certamen de Música Festera d’Elda. Sonarà des de l’inici fins al final del carrer de Jaume I.
  • Xubuch: Marxa Mora de José Rafael Pascual Vilaplana de l’any 1999 escrita per a la Bandera de la Filà Realistes de Muro. Serà interpretada al llarg del carrer Príncep d’Astúries.
  • 91 festers: Marxa de David Javaloyes i Palací, component de la banda i la comparsa, de l’any 2022. Sonarà des del carrer del Virrei Poveda fins el final del recorregut.

La Festa de Petrer: Homenatge a Sant Bonifaci

Tanca la secció dedicada a la Festa de Petrer un homenatge triple. Per un costat, a les banderes de les 10 comparses (inclosa la nostra nova bandera donada per la família Gil-Tortosa i beneïda enguany), que representen el conjunt dels seus components, tant dels que ho son ara com dels que ho foren abans. També a eixes persones que ens han deixat al llarg dels anys va este homenatge, perquè honrar la bandera que ells honraren i amb tant d’orgull portaren és enviar-los el nostre més viu record i el més sentit homenatge. Tota la escena de l’homenatge, com no pot ser d’altra manera, estarà presidida per la imatge del nostre patró, l’autèntic motiu pel qual podem celebrar les nostres Festes: sant Bonifaci, màrtir, que vetla per tots els festers petrerins i a qui acompanyen els nostres avantpassats que, segur, estan ben orgullosos de l’herència deixada.


Colla de Dolçainers i Tabaleters “el Terròs” de Petrer

Agrupació cultural fundada el 1980 i que és tot un referent per a les colles de dolçainers valencianes. Ens van acompanyar entre 1990 i 1993 i de nou el 1999. Hui interpretarà les peces:

  • Por tus múltiples favores: Poema d’Enrique Amat musicat per Tino Cabedo Navarro el 2014 pel IV Centenari del Patronatge de Sant Bonifaci. S’ha convertit en un càntic molt popular entre els petrerins.
  • Sant Bonifaci: Marxa de Processó de José Chorro de l’any 1995.
  • La Muixeranga: Antiga peça popular i cerimonial valenciana amb origen anterior al segle XVIII. S’interpreta anualment a la Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí.

Capitanies 1974-2022

45 capitanies del període 1974-2022 estan representades en este Desfile. Per consultar el nom dels càrrecs festers i de qui els representa clique aquest enllaç.

Este colorista bloc es vorà culminat pel pas de la nostra darrera capitania, la Capitania de 2020-2022. Els seus membres son Pepe Rico Abad (Capità), María Rico Abad (Abanderada) i Enoé Díaz Martínez (Rodella).


Jarana dels Estudiants de Petrer

Fundada el 2009, és l’agrupació musical de la Comparsa d’Estudiants de Petrer i destaca per la seua peculiar plantilla, comptant, entre d’altres, amb violinistes. Al llarg del recorregut alternarà les marxes mores Ximo (J.M. Ferrero, 1964) i Sisco (D. Ferrero, 1988).


Sociedad Musical y Cultural “Virgen de las Nieves” de Aspe

El seu any de fundació és 2001 i esta vesprada ens acompanya per primera vegada. Ens oferiran les següents marxes:Habibi: Marxa Mora del contestà Alfredo Anduix de l’any 1989. “Habibi” significa “T’estime” en àrab i la marxa la va dedicar a la seua dona. Sonarà a l’inici de la Desfilada i al carrer de Jaume I.

  • Alhakem: Marxa Mora del murcià Ignacio Sánchez Navarro de 1988. Serà interpretada al carrer del Príncep d’Astúries.
  • Als Moros Vells: Marxa Mora de Jaume Ripoll Martins de 1994 que s’interpretarà des del final de Príncep d’Astúries, el carrer del Virrei Poveda i el carrer del Brigadier Algarra.
  • Aligeabà-Spyros: Marxa Mora de Vicent Pérez Esteban “Coleto” de 1998. Sonarà a la Plaça Espanya i el principi del carrer de Leopoldo Pardines.
  • Sisco: Marxa Mora de Daniel Ferrero Silvage dedicada a la Penya “el Pou” d’Ontinyent el 1988 que s’interpretarà al final del recorregut.


Societat Unió Musical de Biar

Fundada el 1981, participa amb nosaltres per primera volta esta vesprada. Durant la desfilada interpretarà:

  • Als Moros Vells: Marxa Mora de 1994 de Jaume Ripoll Martins. Tot i estar dedicada a la Filà Moros Vells de Banyeres, s’ha convertit en tot un emblema per a nosaltres. Sonarà a l’inici i al final de la Desfilada.
  • Rifeño: Marxa Mora de 1995 del murcià Ignacio Sánchez Navarro. Serà interpretada al llarg del carrer del Príncep d’Astúries i, de nou, a l’entorn de la Plaça d’Espanya.
  • Al-Cachap: Marxa Mora de 2004 del petrerí Francisco Albert Ricote, dedicada a Enrique Navarro Campello, “Catxap”, Moro Vell de bressol que ens va deixar massa prompte. S’interpretarà al carrer del Virrei Poveda i, de nou, al carrer de Leopoldo Pardines.

Bloc de Cloenda

La cirereta del pastís serà el Batalló al que marxarà el gros de la Comparsa. Formen aquest bloc al voltant de 180 persones entre festers i músics i la nota musical sols podia posar-la una agrupació:


Societat Musical “La Lira” de Quatretonda

Fundada el 1986 i la nostra banda oficial des del 2010. Falten paraules al món per donar les gràcies a esta banda que ja la considerem part fonamental de nosaltres. Amics de “La Lira”, gràcies pel vostre incansable treball, per tindre sempre una paraula amable i per omplir-nos d’emocions amb la vostra música any rere any...i per molts més que dure! Interpretaran durant tot el recorregut el nostre himne:


  • 20 de mayo: Pasdoble de José Ángel Carmona Parra estrenat el 26 de març de 2022 per l’Associació Musical “Verge del Remei” de Petrer amb ocasió del nostre Bicentenari. La lletra, del propi compositor, està dividida en tres seccions: la primera sobre el nostre poble, la segona sobre les nostres comparses germanes i la última sobre la nostra història.

 

Arribem al final del viatge. Dos-cents anys d’evolució, de personatges, d’innovacions...i de Festa. Dos-cents anys que ens condueixen a esta vesprada inoblidable. A vostè que ha volgut acompanyar-nos en un dia tan especial solament podem que donar-li les gràcies. Gràcies per formar part ja de la nostra Història. Quina millor de formar-hi part que acabar aquesta Desfilada unint la seua veu a les nostres i cantar amb nosaltres el 20 de mayo? Deixe fora la vergonya i, per uns minuts, senta la història i l’energia dels Moros Vells al seu interior i cante amb nosaltres allò de Tots plegats cridem al cel “Soc Moro Vell”!

Por Comparsa Moros Viejos Comparsa Moros Viejos 17 sept, 2022
Desfilando a través de la Historia 1821-2022
05 sept, 2022
Desfile Bicentenario 17 de septiembre de 2022 a las 17:30h
Por Comparsa Moros Viejos 15 mar, 2022
Vamos de estreno , hemos renovado el aspecto de nuestra página web. Una mano de pintura nunca está de más. Más clara, moderna y navegable.
Más Noticias
Share by: